Horta de Vera

(A tots aquells que la treballen. A tots aquells que

se l'estimen. A tots aquells que han patit una

mala collita, una mala primavera.)

Trenc d'alba a Alboraia,

Comença un nou dia,

Amb el llom plegat, el cafè tocat,

Amb el cotxe policia.

Trenc d'alba a Alboraia,

A l'horta de Vera,

Amb el camp solcat, mil malediccions

I una mala primavera.

“Ja has tornat a beure, lluna

ja has tornat a obrir-te, flor

ja has tornat a enamorar-te, tonta.

Ja has tornat a beure, lluna

Ja has tornat a germinar, llavor

Ja has eixit de l'armari, primavera.”*

Trenc d'alba a Alboraia,

veus com naix el dia

amb el cap alçat, el cos més cansat

i la casa ben bastida.

Trenc d'alba a Alboraia,

Hi ha un poble que crida,

Amb el cor trencat, els ulls entelats

I un pacte a mort amb la vida.

* uns versos d'Antoni Fornés.