EL NOM DEL GRUP

El nom del grup és alhora un homenatge i un reconeixement a l’obra del poeta valencià més popular del segle XX, Vicent Andrés Estellés. Aquest autor escriu al seu Llibre de meravelles:

“Un entre tants com no aguarden i lluiten.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com no dormen i guaiten.

Un entre tants com trencaven els cants.
Un entre tants entre fúries i espants.
Un entre tants entre tots els amants”.

Paraules senzilles i potents amb les quals es reflecteix la vida quotidiana dels individus immersos en el col.lectiu. Paraules de treball, amor i lluita que deixen constància de la existència d’aquells que viuen i moren sense abandonar l’anonimat:

“Hi ha morts que viuen i donen la mà,
tenen a punt una frase oportuna
i saben dur una vida discreta,
sense cridar en res l’atenció,
morts que ningú no sabrà que són morts
i van a missa de dotze els diumenges”.

Al cap i a la fi, la remor soterrada de tot un poble aixafat pel silenci, la immensa espiral de veus desconegudes que al remat acaba fent acte de presència, i sempre per mitjà de la lluita i el treball conjunts i solidaris:

“Un entre tants
D’obscura lluita,
D’afany constant”*.

Per això el grup pren aquesta expressió que dóna nom al seu projecte, per aprofitar el doble sentit que ofereix una fórmula com aquesta: un entre tants grups joves valencians i un entre tants en la lluita col.lectiva, callada i diària del nostre poble.

Anar a les lletres de les cançons